Accedeix a Friedrich El Filósofo
Completa el formulari i rep accés exclusiu al nostre GPT privat de filosofia nietzscheana.
Manifest de la IA
sense excuses.
Per què existeix aquest manifest.
Si imaginem que el món segueix negant-se a la que s'acosta, la gent podria arribar a tenir fins a cinc carreres i seguiria sense servir-los a molts.
Però abans, mirem el present amb els ulls oberts. A Espanya, un de cada vuit joves d'entre 18 i 24 anys abandona els seus estudis sense completar el batxillerat ni cap formació. Parlem d'un 13%, i el pitjor és que diuen que es tracta del mínim històric i que cal celebrar-ho.
Espanya és el segon país de tota la Unió Europea amb més abandonament escolar, només per darrere de Romania. A la UE volen arribar al 9% el 2030 però portem dècades dient-ho. La realitat és que només una de cada quatre persones té estudis universitaris complets.
Uns estudien, altres estudien i treballen, i altres treballen, però la realitat és que tots comparteixen al final un mercat laboral que canvia més ràpid que qualsevol pla d'estudis.
En disciplines STEM —ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques— Espanya gradua al 18,7% dels seus universitaris, enfront del 26% europeu. El món que s'acosta parla aquest idioma. I nosaltres seguim amb el diccionari equivocat.
Això no és un retret. Ni al que estudia, ni al que no va poder, ni al que no va voler. Tots tres comparteixen el mateix problema: un sistema que canvia de regles mentre jugues.
Els canvis importen, i encara més, la velocitat a la qual succeeixen. I quan ningú t'avisa d'això, no és ignorància. És disgrafia social: dècades prometent que el títol era l'os, quan l'os fa temps que corre lliure per aquí fora.
«La universitat és un trencagel. Els ossos cal sortir a caçar-los.»
Per escriure aquest manifest estaria bé inspirar-se en la poesia, la música i el màrqueting. I sobretot en la necessitat de pensar. Per això procuraré tenir a mà Flores para Hitler, Punk Marketing i Piensa, es gratis.
Flores para Hitler publicat l'any 1964 per Leonard Cohen es compon per diversos poemes que aborden una diversitat de temàtiques profundes, com ara l'amor, la soledat, la mort i la política. Però aquí ens podem centrar en les seves reflexions existencials sobre la constant recerca de significat.
El diagnòstic: el cadàver de la IA corporativa.
El Punk Marketing té un diagnòstic precís: el mercat està ple de marques que tracten al seu públic objectiu com una entrada en un full de càlcul. En el sector de la IA això és especialment greu, perquè la promesa de la tecnologia és precisament la contrària: entendre a l'ésser humà millor del que ell mateix s'entén. Hi ha quelcom profundament irònic — i covard — en construir eines d'intel·ligència que després es comuniquen amb la fredor d'un formulari fiscal.
El "Per què" sempre al cor (Arquitectura CORE AI). La connexió no neix de les especificacions del producte, sinó de la passió de la marca. Si parles del "Què" abans que del "Per què", ja has perdut. Estàs mort, o com a mínim moribund. Quantes solucions hi ha al mercat que no sotmeten cap dels teus problemes?
No siguis una ovella, sigues un llop. No segueixis cicles de "hype" tecnològic; qüestiona les normes per prioritzar les necessitats humanes sobre els processos burocràtics rígids. No deixis que et converteixi en obsolet quelcom que volen que canviï demà.
Simplicitat brutal. La simplicitat radical és la nova avantatge competitiva. En un món sobreenginyeritzat, el poder resideix a "fer el bàsic brillantment". La creativitat no és un departament de disseny amb sofàs de colors; és una cultura de risc compartit i resistència al conformisme. Què hi ha més punk que això?
AI Core
El motor tecnològic central que processa i gestiona la intel·ligència artificial connectant bases de dades i processos corporatius.
CORE AI
L'arquitectura metodològica per orquestrar i governar aquest motor amb màxima seguretat, traçabilitat i control local.
Hi ha un problema gros en el sector de la Intel·ligència Artificial, i tothom el veu, però ningú ho diu: la IA s'ha convertit en el Prog Rock del segle XXI.
Sobreenginyeria. Soroll. Promeses grandiloqüents envoltades en argot tècnic dissenyat no per il·luminar, sinó per intimidar. Cada setmana apareix una nova empresa amb un logotip minimalista, un gradient de blau a morat i una tagline sobre "empoderar el futur del treball". Són totes iguals. Sonen igual. Fan la mateixa olor. I com totes aspiren a no ofendre ningú, acaben sense significar res per a ningú.
SMARTbrain no va néixer per sumar-se a aquest balbuceig. Té el seu propi udol. I si ha de ser el d'un altre, que sigui el d'Allen Ginsberg, perquè: «tothom en aquesta vida, és derrotat algun cop.»
«He vist els millors cervells de la meva generació destruïts per la bogeria, famèlics, histèrics, nus.»
El que la màquina no pot computar.
Les tecnologies digitals estan pertorbant les societats i qüestionant la nostra comprensió del que significa ser humà. La innovació tecnològica exigeix innovació social, i la innovació social requereix un ampli compromís humà.
A smartbrain, abracem l'esperit del Manifest de Viena: la innovació tecnològica exigeix una innovació social i ètica d'igual magnitud. No permetrem que la tecnologia doni forma a l'humà; nosaltres donarem forma a la tecnologia segons els nostres valors irrenunciables.
No vulguis, deixa de necessitar. Utilitza la IA per cremar paper.
El Manifest del Cercle de Viena (1929), titulat La concepció científica del món, proposa una filosofia basada en el positivisme lògic i l'empirisme per unificar la ciència mitjançant un llenguatge lògic comú.
La IA pot processar bilions de dades, magnituds sobrehumanes de tokens, però és incapaç d'habitar el silenci o sentir la vulnerabilitat de qui dubta. La màquina és incapaç de rebutjar i enyorar la soledat; només posseeix processament.
Com va advertir Leonard Cohen, la veritable transcendència humana es registra en un "cel múltiple", en un "foc inalterat pel foc que passa". Aquella flama interior —la consciència— és la que no pot ser computada. Ni es pot comprendre moltes vegades, i mai computar.
Com diu Nacho Vegas, «el Don de la tendresa és nostra». Després al final et regalo quelcom.
Hem de convergir en una necessitat recíproca en què la IA ens beneficiï i ens diferenciï, quelcom a disposició del món necessita els nostres detalls. Sense nosaltres, només és quelcom més que apilar.
Ens neguem a ser "borratxos sota l'aixeta dels fets"; rebutgem la coartada universal que el destí tecnològic amb el qual ens atemoreixen és inevitable.
A smartbrain, la nostra visió és que la IA actuï com un multiplicador del nostre potencial, no com el substitut de la nostra profunditat intel·lectual.
Apunta-t'hi. No és un newsletter — només t'avisem quan això arrenqui. Per l'espera: accés a Friedrich, el nostre GPT privat amb caràcter nietzschià.
El que ens fa bullir la sang.
Què et fa bullir la sang? No és una pregunta retòrica. És el test d'autenticitat més brutalment simple que existeix. Si no la respons sense mirar a costat i costat, potser t'hagin formatejat.
A smartbrain li bull la sang això: el coneixement continua sent un privilegi.
Mentre els grans desenvolupadors de LLMs (Large Language Model) perden diners, els professionals i les empreses que l'apliquen redueixen hores en treball superflu i maximitzen els seus guanys, el rendiment és un altre. Com a mínim has de saber això.
Porten anys prometent democratitzar l'accés a la intel·ligència i tot i així la bretxa s'eixampla. Les eines més potents les tenen les empreses que ja guanyen. Els models més sofisticats els entrenen amb dades de la gent comuna i els venen als que més paguen. L'individu —el professional freelance, l'estudiant, l'emprenedor amb més gana que pressupost— rep versions retallades, limitades, freemium, amb el vertader poder lluny, ni tan sols a un clic de subscripció.
Això és el que smartbrain ve a trencar. Aquell pont que més que unir, distancia.
No amb grans proclames sobre "democratització", aquesta paraula també s'ha buidat de significat. Fins i tot les paraules socialista i feixista han perdut el seu significat avui dia. I dir-ho, no ven. Però l'ésser humà tendeix a perdre quan la seva humanitat el fa lliure. La diferenciació Punk aquí no és visual ni de producte: és moral. Per què? Perquè els detalls són nostres, i dels nostres clients.
Els híbrids monstruosos: com actuem.
La indústria de la IA viu en l'ordre industrial: eficiència, escalabilitat, mètriques, ROI. SMARTbrain pot crear un "híbrid monstruós" barrejant aquest món amb l'ordre domèstic —el de les relacions humanes, la confiança, la vulnerabilitat— i l'ordre inspirat —el dels valors, el propòsit, el per què un s'aixeca a treballar cada matí. El nostre objectiu no és substituir persones, és crear híbrids monstruosos.
Com? Ja t'ho he dit, multiplicant les teves capacitats, fent-te amo dels detalls, convertint-te en un cas real d'èxit. No el testimoni polit del client enterprise satisfet. Sinó la història del dissenyador autònom que va fer servir smartbrain per guanyar a allò que semblava impossible. El professor de secundària que va automatitzar la burocràcia per dedicar més temps a ensenyar. La petita empresa familiar que no sabia que la IA existia per a ella fins que va trobar una eina que parlava el seu idioma. Aquella gran empresa disposada a enderrocar murs.
Aquestes històries generen incomoditat en l'establishment tecnològic perquè demostren que la sofisticació no requereix complexitat. Que el que és poderós pot ser també accessible i amable. Això desafia el model de negoci sencer del sector on s'inverteixen milers de milions, mentre es riu dels països que només en destinen uns pocs.
// L'Autobús "Vaig ser l'últim passatger del dia." "Estava sol a l'autobús." "Em sentia content que s'estiguessin gastant tants diners" "només per portar-me per la Vuitena Avinguda amunt." /* Flores para Hitler. Leonard Cohen. */
No com a atac a ningú en particular. Com a diagnòstic d'un sector que s'ha enamorat del seu propi mite. SMARTbrain es posiciona no com a salvadora, sinó com la primera a dir el que tots pensen: això pot fer-se millor, i nosaltres ho estem intentant.
Demostrar exemplaritat, no proclamar-la. Intentant-ho, sí, d'això en podem estar segurs al 100%.
A qui estem disposats a perdre.
El Punk Marketing té una màxima que incomoda a tots els departaments de comunicació del món: si no t'odia ningú, no estàs fent res.
En el sector de la IA aquesta màxima té un corolari específic: si tota la teva competència pot subscriure's a la teva missió sense problema, la teva missió és una missió de ningú.
El fracàs no necessita ser automatitzat. L'èxit hauria, com a mínim, de simplificar-se.
SMARTbrain ha d'estar disposada a perdre clients que no haurien de ser els seus clients. Perdre'ls no és un fracas. És la prova que el posicionament funciona.
La comunitat que smartbrain vol no és la més gran. Només vol comprometre's. Vol ser la comunitat de les persones que creuen que la tecnologia ha de servir a qui la usa, no al revés. La dels que estan farts del tecno-optimisme de silicona i volen eines que resolguin problemes reals sense demanar-te que primer entenguis un paper acadèmic o física quàntica.
Per a aquesta comunitat, smartbrain no és una opció més al mercat.És la seva marca.
Vols seguir el fil? Friedrich El Filòsof — el nostre GPT amb caràcter nietzschià — està disponible per als que acaben de llegir.
LUIS / CEO smartbrain / hey@smartbrainactivity.ai